Bullonisme

El Segle XVI fou el moment de major esplendor dels regnes hispànics i a la vegada l´ inici de la més espectacular decadència.
La veritat és que la “grandesa” d´ aquests regnes no es basava únicament en l´ explotació de les colònies ni en els descobriments geogràfics ni tampoc en la seva política imperialista i militarista.
Com molts autors saben però pocs han indicat, els regnes hispànics eren al principi del segle XVI una potència industrial i econòmica i tenien una de les rentes per càpita més altes d´ Europa.
Una incipient i arcaica industrialització començava a néixer; el sud d´ Espanya estava ple de grans tallers tèxtils -on es fabricaven sedes, cosa inusual a l´Europa d´ aquella època-, una important producció d´ armes a Castella la nova, importants mines de ferro al País Basc i una indústria metal·lúrgica admirada a Europa –només cal recordar l´ admirat acer de Toledo- .
Per altra banda Castella era el principal productor de cereals d´ Europa i les hortes Valenciana i Murciana exportaven grans quantitats de fruita i verdura. Igualment el nord de Castella contava amb una importantíssima indústria llanera –cal recordar que les ovelles merines; que produeixen la millor llana del món només es trobaven a Castella i la seva exportació estava rigorosament prohibida per mantenir-ne el monopoli-;
Igualment els regnes de la corona d´ Aragó contaven amb una formidable flota comercial i amb una impressionant xarxa de consolats que convertien Catalunya en una potencia comercial de primer ordre.
A més a més Castella i Portugal s´ havien posicionat a Amèrica d´ on obtenien grans fluxos de metalls preciosos, espècies i altres nous productes que tenien gran demanda internacional.
L´ arrivada de l´ or fou curiosament l´ inici del fi de tot el teixit productiu ibèric; el problema venia de les concepcions econòmiques del moment; en concret d´ una teoria anomenada “Bullonisme”. El Bullonisme es fonamentava en la creença que una nació era més rica com més or i plata concentrés; és a dir es fonamentava una política dirigida a l´ acumulació de metalls preciosos.
L´or Americà provocà que el país comencés a importar de forma massiva tot allò que podia desitjar, d´ aquesta manera l´ or i la plata sortien del país amb la mateixa facilitat amb que arribaven; això provocà alarma a la cort i per aquesta raó el rei Felip II promulgà una llei que en principi impedia la fugida d´ aquests metalls: prohibició directa de treure els metalls preciosos del país; només els mercaders en podien treure sempre i quan exportessin almenys per la mateixa quantitat per la que importaven.
El problema d´ aquesta normativa fou que efectivament resultà eficaç; en conseqüència grans quantitats d´ or es concentraren a la península, això provocà una terrible inflació que encarí tots els productes impedint que es poguessin exportar donat que no eren competitius.

A més, a mig termini, l´ or acabà sortint dels regnes de Felip II donat que s´ havien d´ afrontar pagaments a l´ estranger (en especial el pagament dels mercenaris dels tercios); i donat que les exportacions eren gairebé nul·les sorgí el dèficit: el nivell de vida baixà.

A causa de la inflació les autoritats fixaren els preus dels productes bàsics –els cereals, la llet etc...-, això provocà que els productes agraris no fossin rentables i per tant els arruïnats agricultors abandonaren grans extensions de conreu.
Per aquesta raó al Segle XVII, el país més ric del món passà gana; igualment la impossibilitat de competir a l´ estranger provocà que els abans pròspers tallers haguessin de tancar.

Per acabar-ho d´ arreglar els escocesos robaren unes quantes ovelles merines fent que el monopoli castellà acabés de cop.
La prosperitat comercial catalana també acabà donat que es prohibia als vaixells mercants hispànics importar productes foranis –i com que tampoc s´ exportava cap producte la flota mercant quedà paralitzada-.

Evidentment l´ atur augmentà com l´ espuma i això provocà un augment de la criminalitat anomenada “picareca” així com emigracions massives cap Amèrica.
Per acabar-ho d´ arreglar, quan l´ or acumulat es gastava s´ iniciaven períodes de grans deflacions que anaven seguits de grans inflacions cada cop que arribava un galeó d´ Amèrica. En aquestes condicions els càlculs econòmics eren impossibles i l´ economia quedava condemnada a la inestabilitat.
Autors indiquen que el Bullonisme impedí que els regnes hispànics s´ avancessin dos segles a la seva època.

Per altra banda cal destacar que a principis del Segle XIX Anglaterra duia una política calcada a l´ espanyola amb la diferència que l´ inici de la industrialització la salvà –donat que la indústria aconseguí absorvir la mà d´ obra que abandonava el camp-.

Com anècdota comentar que l´ any 1878; després de la guerra franco alemanya Bismarck exigí una important indemnització a França, l´ arribada d´ aquest or provocà un periode inflacionari a alemanya que no agradà gens al canceller. Arrepentit per haver demanat la indemnització Bismarck bromejà tot dient: “el pròxim cop que guanyem una guerra pagarem una indemnització als vençuts; així els acabarem d´ ensorrar”.