domingo, 25 de noviembre de 2007

Eben Emael II

Tal i com he comentat a l´ anterior post, la fortalesa Eben Emael contava amb la potència de foc impressionant gràcies als 4 canons de 120 mm i els 28 canons de 75 mm.
Davant d´ aquest potencial els alemanys rebutjaren un atac frontal que hagués suposat la mobilització de diverses divisions i sens dubte quantioses pèrdues humanes. Així doncs l´ única solució acceptable pels estrategs alemanys fou planificar un assalt amb una molt reduïda força de “comandos”.
Aquesta força estava formada per 85 paracaigudistes que arribarien a Eben Emael en planadors, la idea inicial de llançar els homes en paracaigudes fou rebutjada donat que es podria córrer el perill de dispersar les tropes.

A les 04:30 hores del dia 10 de maig de 1940 onze planejadors despagaren de l´ aeroport de Colònia, dos d´ ells hagueren de fer aterratges d´ emergència –donat que es trencaren els cables que connectaven els planejadors amb els avions- abans d´ arribar a Eben Emael;

A les 05:20 hores, en una sèrie d´ aterratges perfectes i silenciosos els alemanys aterraren enmig del fort agafant els defensors Belgues totalment desprevinguts.
Immediatament i enmig del foc de metralladora els alemanys es disposaren a col·locar potentíssims explosius (càrregues buides de 50 Kg). Els enormes canons belgues estaven essent destruïts com grans monstres prehistòrics.
Tot i això les cuirasses de sis metres de diàmetre de dos canons de 120 mm resistiren l’impacte directe de dues càrregues –tot una demostració del gruix de la protecció-; aquestes peses d´ artilleria hagueren de ser inutilitzades per llançaflames.

Mentre això passava tropes paracaigudistes queien sobre els ponts fronterers de vital valor estratègic i que calia capturar intactes, a la vegada tropes d´ infanteria creuaven el canal Albert amb barques neumàtiques i bombarders en picat Stuka bombardejaven fortificacions secundàries que rodejaven el fort.

El fort resistí 32 hores, però a les 12h del dia onze de maig capitulà. Els belgues tingueren 24 morts –cosa que prova la solidesa de les defenses-; mentre que els alemanys només tingueren sis baixes –cosa que demostra la meticulosa preparació de les tropes-.

2 comentarios:

Doble A dijo...

No puc entendre com van entrar tan fàcilment a territori enemic.

Suposo q la clau fou el relaxament dls belgues, al capdavall, el fort era, aparantment, indestructible, almenys si hom pensa en un assalt frontal...

No menys negable és q akesta operació llampec sobre el fort hauria d ser considerada com una d les millors o potser la millor ràtzia d tots els temps.

Anónimo dijo...

La veritat és que en el post falten dos punts clau per entendre la facilitat que tingueren els alemanys per entrar.

1) Bèlgica era neutral; de fet el dia 9 de maig va entrar en guerra contra alemanya donat que aquesta atacà per sorpresa i sense prèvia declaració de guerra.

2) El dia de l´ atac el 20% de la guarnició estava de permís i per tant el fort contava només amb el 80% del personal

Finalment dir que Bèlgica no tenia força aèria i que a més no permeté el pas dels anglesos i francesos pel seu territori fins 12 hores després d´iniciat l´ atac.

Espero haver aclarit els punts foscos de la història.

Felip