Espanya indefensa

España indefensa és l´acollonant títol d´un polèmic llibre publicat allà per l´any 1988 i que costà la carrera del seu autor: el coronol Amadeo Martínez Inglés.
La raó esgrimida per l´inoblidable Narcís Serra - ministre de defensa de l´època- fou possar en perill la confiança dels españols en la institució militar.
Però, què denúncia realment el coronel Martínez Inglés en aquest interessant panflet. Doncs tal i com resa el títol, l´autor analitza les causes per les quals les institucions militars espanyoles estaven i segueixen estàn -segons recents declaracions del mateix Martínez Inglés- en decadència.Primerament, el llibre analitza els problemes del servei militar obligatori, resaltant la desmotivació dels reclutes, les altes taxes de depressions i suïcidis, així com la impossibilitat de preparar un soldat en el curt termini de 9 mesos. El problema segons l´autor no era solament la curta durada del servei -segons ell insuficient per convertir un noiet de 18 anys en un Rambo en potència- si no les tasques a les que els pobres reclutes es veien forçats a realitzar. Així doncs, ens trobem que dels 300.000 "mozos" que van ingressar a l´exèrcit l´any 88 almenys 80.000 es van dedicar a feines tan poc marcials com la jardineria, la cuina, la burocràcia interna, la hosteleria -ja sabeu cambrers pels clubs d´oficials- i així un llarg etcètra.La falta de preparació i la curta edat dels reclutes convertien el gloriòs exèrcit español hereu dels mítics tercios de Flandes en una guarderia on els oficials es negaven a els seus homes fessin servir armes mitjanament sofisticades com morters ó obussos per por a que els soldadets fessin alguna trastada i tot l´invent -vides dels mateixos interessats inclossos- se n´anés a la merda. Mentrestant la maquinària militar espanyola s´anava tecnificant cada cop més -míssils, sistemes de radar ultramoderns- però la falta de personal qualificat impedia la seva mínima utilització.La interessant solució del Coronel Martínez Inglés és crear un exèrcit de no més de 80.000 homes, 80.000 Rambos espanyols altament preparats per la guerra moderna, amb una alta preparació física i militar, amb salaris interessants i recompenses posteriors al servei -com per exemple facilitats per incorporar-se a les forces de seguretat de l´Estat un cop acabada la seva vida militar- i on tant soldats com oficials tinguéssin clars desde el principi les seves funcions i deures dins el mecanisme militar.L´estrategia del Coronel Martínez Inglés té poca sutilitat diplomàtica donat que concentraria el 80% dels efectius a la frontera sud: uns 10.000 homes a ceuta i 10.000 més a Melilla, uns 15.000 més a Canàries, 30.000 més a Andalussia i la resta aquarterada a la meitat sud de la península en zones militars estrictament vigilades i pseudo secretes (no fos cas que l´aviació Marroquina...ai! perdó!....enemiga, localitzés les posicions de les nostres forces.
Per altra banda, l´autor també és partidari que tots els homes de 21 a 40 anys facin almenys 2 setmanes d´instrucció l´any -estil Suissa- per garantir les reserves i una mínima estructura en cas de desfeta inmediata: que poc confiat ets Amadeo!.
La decepció del coronel Martínez Inglés s´extèn també a la marina. L´autor coneix la poca capacitat militar del nostre portaavions -segons oficials del mateix vaixell "en caso de guerra, este trasto debería quedarse en puerto bien tapadito para que no lo vean, puesto que si quisiéramos utilizarlo necesitariamos toda la flota para darle cobertura"-, i per tant proposa arraconar el model de marina de la segona guerra mundial i crear-ne una de nova basada en submarins nuclears, fragates lleugeres ultraràpides, patrulleres armades....en fi una mena de marina corsària que aparegui i desaparegui ràpidament. Interessant idea donat que a més de guanyar eficàcia i autonomia aquest tipus d´armada seria molt més econòmica.
Pel que fa a l´aviació, l´autor té poques coses a dir donat que segons ell és l´arma més profesionalitzada de les forces armades, l´única cosa que retreu és la falta de varietat d´avions: el coronel no es fia dels americans i té por que algún dia deixin de vendren´s les imprescindibles peces de recanvi deixant-nos literalment amb el cul a l´aire. La solució del Coronel és ingeniosa: convinar avions americans amb altres de francesos i de fabricació conjunta amb el nostres socis europeus de tal manera que mai tinguéssim més d´1/3 de l´aviació depenent d´un sol suministrador.
España indefensa conté divertidíssimes anècdotes sobre el funcionament de l´exèrcit i sobre la vergonya dels propis militars. El surrealisme de la guerra de Gila es queda curt en comparació a alguna de les històries reals que explica Amadeo Martínez Inglés.