Krushevisme

Una nit de l´any 1953 morí el gran Stalin, aquell a qui el diari Socialista definia con "el demòcrata més gran de tots els temps".L´estadista soviètic morí dos dies després de patir un atac de feridura, sense ningú al seu costat donat que la seva cambra estava blindada i la porta tancada amb clau per dins. Els guàrdies conseguiren forçar la porta tres dies després però afortunadament per ells i per molts altres, ja era massa tard.
En el dies que precediren a la seva mort, el georgià, estava donant els últims retocs a la nova purga que segons els experts convertiria les anteriors -la de 1937 amb els seus 2 milions de morts i la conspiració dels metges jueus amb mig milió de morts- en un simple divertiment de cap de setmana.
Com que la seva paranoia li havia impedit nombrar un hereu, els cuatre principals dirigents de l´URSS van decidir fixar unes normes per evitar les posteriors represalies del vencedor de la pugna, així doncs es pactà que els perdedors no serien pasats per les armes, només ellunyats del poder, amb una sola excepció: Laurenti Beria.Beria era el cap de la temuda NKVD - sigles de l´alt comisariat per la defensa del poble- antesessor del no menys temut KGB i mà executora d´Stalin.
En morir Stalin, Beria feu una espectacular reconversió passant a formar part del grup més aperturista del PCUS, però aquest canvi es considerà massa artificial tenint en compte que les seves accions precedents, i en conseqüència fou executat de forma inmediata un mes després de la mort del seu paisà Josef Stalin.
La lluita pel poder a l´URSS va durar tres anys i en resultà vencedor Nikita Krushev, aquest feu honor a la seva paraula de no executar els seus competidors, així el mític Molotov, antic ministre d´afers exteriors, -que donà nom a l´explosiu còctel- fou enviat com ambaixador a....Mongòlia, Malenkov que ocupava el càrrec de primer ministre fins l´any 1955 fou "nomentat" director d´una central hidroelèctrica al....Tadykistán, Bulganin -el ministre de defensa fins l´any 1955- fou enviat al Caucas per ocupar un trist i depriment lloc burocràtic. En fi que comparat amb Stalin Krushev va ser generòs.
Quan Krushev per fi va poder establir-se tranquilament com Secretari General del PCUS -és a dir com el que realment tallava el bacallà-, va començar una ambiciosa reforma per en paraules pròpies "superar el nivell de vida americà en 5 anys". Com haureu comprovat aquest realista objectiu no es va complir. Si ve es cert que la producció agrícola i industrial augmentà, aquesta no es pogué mantenir com a conseqüència de la mala qualitat dels fertilitzants i per la inficiència de les indústries soviètiques. La política insostenible de la dècada Krusheviana provocà l´esgotament d´1/3 part de les terres fèrtils de l´URSS -tot un rècord Guiness- el país no es recuperà mai d´aquest cop i a partir de llavors les importacions de grà Argentines, Canadenques i americanes! es convertiren en fonamentals per alimentar a la població.Però el que va perdre el bo del Nikita fou el seu liberalisme: fins i tot els sectors moderats del PCUS -Leonid Breznev i Nicolai Podgorni, quins moderats!!!- veien Krushev com un figaflor, un mariconàs, una nena incapaç de mantenir l´ordre.
Afortunadament aquests moderats -com serien els ultres!- van substituïr Krushev abans que la barraqueta s´enfonsés iniciant un periode de restauració de l´autoritat a les nacions germanes d´Europa Oriental i recuperació industrial invertint el 30% del presupost de l´URSS en una renovada carrera d´armanents.