Eben Emael

El mes de maig de 1940 l´ exèrcit alemany decidí iniciar una macroofensiva en el front occidental amb la intenció d´ envair França. Els oficials germànics descartaren un atac frontal a la zona de la frontera franco-alemanya donat que la magnífica línia Maginot intimidava els enemics de França.
En conseqüència l´ única opció vàlida per l´ Estat Major alemany fou acceptar el plà Manstein que suposava avançar per Bèlgica.

Però les dificultats d’aquest plà tampoc eren poques. La primera i més perillosa de totes tenia el nom duna fortificació: Eben Emael.

El fort Eben Emael era considerat com l’obra mestra de l´ enginyeria bèl·lica defensiva;
Eben Emael es construí tocant el canal Albert i es dissenyà maximitzant les oportunitats defensives que aquest canal oferia.
La posició del fort era estratègicament perfecta; situat al capdamunt de la muntanya de Sant Pierre desde on es controlava les rutes que penetren a Bèlgica a través de Maastrich i els ponts de Vroenhoven i Veldwezelt.
El fort es construí entre 1932 y 1935, amb un cost de 24 milions de francs, adoptant la forma d´un triangle isòsceles amb un tamany de 800 x 900 metros, y una superficie total de 75 Ha., situant-se el nivell superior a 65 metres d´ alçada sobre el Canal Albert.
El fort contava amb més de 64 punts forts i es dividia en dos bateries, la Bateria 1, ofensiva, i la 2, defensiva. Por terme mig, cada casamata o cúpula tenia una dotació de 25 artillers. En total la bateria ofensiva comprenia de dos peces de 120 mm y 14 de 75 mm; la concentració de foc més poderosa de les fortificacions de l´época.

Tots els canons estaven protegits per pesades cúpules d´acer, algunes presentaven un espessor de 30 cm. Els belgues estaven convençuts de que aquestes eren immunes a tot excepte a pesats i dilatats bombardejos d´artilleria i atacs aeris. A més a més es col·locaren amplies zones minades, llargues files d´alambrades per canalitzar a qualsevol atacant vers unes casamates eriçades amb metralladores. L´ entrada a la fortalesa es trobava al costat oposat de la muntanya i estava protegida per una fosa inundada.

La dotació la constituïen 1.200 homes, distribuïts en dos equips de 500 artillers cada un, que se turnaven setmanalment, y 200 homes que constituïen el grup de manteniment.