Canvi Climàtic

El gràfic anomenat vulgarment com “el pal de Hockey”, anomenat així per la forma que li donen les darreres dades climàtiques fou la base que permeté justificar l´ aprovació del Tractat de Kioto.
Com es pot observar, les dades que plasma aquest gràfic són constants fins a principis del segle XX, a partir d´ aquest moment les dades es disparen escandalosament.
Aquest gràfic fou resultat del estudis d´un científic anomenat Michael Mann i es publicaren l´ any 1988. Aquestes dades foren acceptades com una veritat absoluta no només per la comunitat científica si no també –i això és el més perillós- per la comunitat política –en concret per aquells que representaven allò que podríem anomenar l´ integrisme ecologista-.
Tot i això l´ any 2003 el diari Wall Street Journal, publicà un interessantíssim article on es rebatien científicament les dades plasmades per Michael Mann.
En concret foren el matemàtic Stephen McIntire i l´ economista Ross McKitrick els que demostraren que els treballs de Michael Mann estaven plagats “d´ errors d´ observació, modificacions injustificables, extrapolacions de dades incorrectes, dades obsoletes, errors geogràfics, càlculs erronis dels components principals i altres errors en les dades de control de qualitat”, els dos crítics no es limitaren a observar els errors, si no que també es dedicaren a corregir les dades.
Els resultats d´ aquestes esmenes implicaren que en el nou gràfic del “pal de Hockey”, el Segle XX ja no es considerà com el més càlid de la història en favor del periode conegut com òptim climàtic medieval.

Evidentment Michael Mann no va rebatre les crítiques –per la simple raó que eren irrebatibles-, però també es negà a explicar la seva metodologia.
Igualment la comunitat científica matemàtica afirma que l´ espectacular augment de gràfic del “pal de Hockey” és enganyós donat que aquest repunt final no deriva de les dades utilitzades per Michael Mann si no del mètode utilitzat per aquest. S´ ha demostrat que qualsevol sèrie de dades aleatòria –fent servir el mateix sistema de Mann- resultaria el mateix tipus de gràfic.
De fet, segons els dos articulistes, la millor forma de representar la idea que tenen els climatòlegs sobre l´ evolució de les temperatures seria un gràfic com el representat a sota.

Aquest gràfic demostra que no està gens clar que el canvi climàtic actual –si és que realment existeix- sigui conseqüència directa de l´ activitat humana. Ja en altres moments de la història es van detectar i documentar importants canvis de temperatura –que evidentment no poden ser explicats per cap tipus de desenvolupament industrial ni per un massiu consum de combustibles per part de la població-.
Fins que el senyor Gore no demostri el contrari, es pot afirmar que en l´ època de Carlemany ó Genghis Khan no hi havia automòbils a motor ni fàbriques de la General Motors funcionant a tot gas.
Però llavors com explicar el període anomenat “Òptim Climàtic Medieval” que compren l´ etapa inclosa entre els anys 800 i 1300?
Aquesta època es caracteritzà per un calentament global que influí seriosament en els cultius tradicionals; per exemple s´ ha comprovat que el cultiu de la vinya s´extengué fins a regions tan septentrionals com el nord d´ Anglaterra, els vikings aprofitaren la parcial desaparició de la placa de gel en els mars del nord per colonitzar Groenlàndia a la que anomenaren així precisament perquè era verda i no gèlida i polar. Igualment es pot afirmar científicament que els glaciars europeus desaparegueren gairebé totalment (als Alps, als Pirineus, i també als Càrpats....). També s´ ha confirmat l´ existència moments de grans sequeres a Califòrnia, a la zona del riu Hudson (prop del Canadà) i fins i tot a...Alaska!!!.
Totes aquestes dades no són fruit d´ un demagògic informe manipulat –com el que ha presentat el Sr Gore-, ans al contrari es tracta de dades extretes no només de documents històrics si no també de serioses investigacions que inclouen meticuloses perforacions a l´ Antàrtida, anàlisis dels sediments en la zona dels Grans Llacs i un rigorós control sobre els corals tropicals de l´ oceà pacífic. Aquestes curoses investigacions , com no podia ser d´ altra manera, han sigut unànimement acceptades per tota la comunitat científica.
Els científics opinen que les causes d´ aquests augments de temperatura varen ser provocats per una sèrie d´ activitats solars –en concret per l´ alt nombre de taques solars- també documentades i comprovades anomenades “Màxim Medieval” que tingueren lloc entre els anys 1100 i 1250.

A partir de principis del segle XVI es començà a detectar una situació inversa a la descrita; una preocupant baixada de les temperatures, aquesta nova etapa de refredament de la terra és conegut com “Petita edat de gel”, durant aquest temps destaquen tres dècades excepcionalment fredes: 1650, 1770 i 1850 El període 1645-1715 es caracteritzà per una activitat de taques solars sumament baixa -època coneguda com Mínim de Mauder-.

Anys 1610 1620 1630 1640 1650 1660 1670 1680

Taques Solars 9 6 9 2 3 1 0 1

Així doncs durant duran els anys 1645-1715 s´ observaren únicament 50 taques solars.
A més a més, sembla ser que durant el Mínim de Mauder i sempre per causa de l´ activitat solar els Nivells de Carboni 14 i de Berili 10 (que sembla ser que són elements molt relacionats amb el canvis climàtics) augmentaren de forma considerable, sense que es pugui atribuir a l´ acció de l´home les causes d´ aquests fets.
Tal i com s´ ha recordat recentment en unes conferències sobre el Kioto, l´ efecte hivernacle té una contribució al calentament de la terra de 153 watts; d´ aquests 153 es pot considerar que 150 es deuen directament al vapor d´ aigua i només els 3 restants a gasos com el CO2, una petita part del qual és el que té origen en l´ activitat humana.

L´ any 1991 Knud Lassen, de l´Institut Meteorológic de Dinamarca, a Copenhague, i el seu colega Eigil Friis-Christensen, trobaren una important correlació entre la duració del cicle solar i els canvis de temperatura a l’hemisferi Nord. Inicialment utilitzaren medicions de temperatures i recomptes de taques solars desde 1861 fins a 1989, però posteriorment trobaren que els registres del clima de quatre sigles enrere encara donaven més consistència a les seves troballes. Aquesta relació aparentment explicava, aproximadament, el 80% de los canvis en les medicions de temperatura durant aquest período. Sallie Baliuna, un astrònom del Centro Harvard-Smithsonià d´ astrofísica (Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics), es troba entre los que donen suport a la teoria de que los canvis en el Sol "poden ser responsables dels canvis climàtics més importants de la Terra durant els últims 300 anys, incloent part de la recent ola de calentament global".
Finalment, només comentar que les taques solars, són absolutament predicibles; i per tant es pot saber quina serà la posterior evolució tant de les taques solars com el seu posible efecte sobre el clima: els resultats extrets són aquests (el primer referit a les taques solars i el segon a les temperatures).

Com podeu observar, els resultats indiquen una futura baixada de les temperatures –si us fixeu hi ha una indicació sobre la década dels anys 70 que anuncia “alarma de los años 70 por enfriamiento”-.

Una última acotació després d´ aquest llarguíssim post: estic a favor d´ estalviar energia, estic a favor de conservar la flora i la fauna, m´ agrada el desenvolupament d´ una cultura que respecti el medi ambient; però no m´ agraden els alarmismes