Trobada jurídica

El cap de setmana passat va transcorrer en la tranquil-litat de les muntanyes pirineiques, en concret a la bonica vila de Salàs de Pallars.

Ja feia temps que tenia pensat fer una trobada jurídica on els companys de l´ EPJ (Escola de Pràctica Jurídica per als no iniciats), poguessin conèixer a bons col-legues de la UAB.

Així doncs, la idea del cap de setmana a Salàs fou conseqüència de la voluntat de voler apadrinar el neixement d´un grup de pressió jurídic.

Els afortunats assistents a la cita foren: l´ advocato Jordi Domenech, la signorina Nerina Bruni, l´ assessor fiscal Sr Miquel Mata i les advocades Sra Montserrat Tort i Sra Maria del Mar Rodríguez.
La visita tingué dues bessants; la primera la visita a les propietats del Sr Fenech Solsona (Lord of Salàs and Baron of Pallars), desgraciadament els magnífics efluvis dels animalons feren mal (especialment a les dues advocades) que tot i això tingueren la valentia d´ apropar-se a aquests monstres de muntanya.

Seguidament els intrépids juristes realitzaren un suculent dinar que proseguí en animada conversa fins a les dues de la matinada

Certament aquest alt nivell de diàleg només fou possible gràcies a certes ajudes que arrivaren en forma de nèctar líquid d´ origen francès

El dia següent fou de ressaca; passejadeta pel llac (on es por observar la greu sequera que pateix catalunya), dinaret ràpid i tornada a casa.

Espero que la pròxima reunió del lobby jurídic sigui més concurrida, tot esperant que l´ Enric, la Meri, i d´ altres clàssics en les trobades de l´ EPJ aconsegueixin escapar-se de llurs obligacions.Finalment deixo la fotografia on el president i el vicepresident de la recent constituida societat jurídica celebren els acords d´una pròspera col-laboració

Demòcrata i "ecoloxista" de veritat

La idea generalitzada de la guerra civil espanyola és la d´ una lluita heroica de la democràcia per vèncer el feixisme, la veritat és sens dubte molt més complexa, tant que necessitaria diversos posts per comentar la realitat social i política espanyola de la pre guerra i per justificar que efectivament la II República no podria ésser considerada una democràcia en cap aspecte:Però com que la història gràfica del segle XX és rica en documents, aquí us en mostro uns quants perquè pugueu jutjar per vosaltres mateixos:

Aquesta interessant imatge és la Puerta de Alcalà l´ any 1937; podem veure Stalin al centre i a la seva esquerra el "camarada Borichilov" que era el cap de l´ exèrcit roig (soviètic). Interessant model de democràcia el que propugnaven els caps de la república.

Però a Barcelona no podiem ser menys que a Madrid i en conseqüència a la seu del PSUC (actualment part de la qualició ICVEUiA) també volien mostrar a tothom el seu amor vers el gran demòcrata.

Ara que la festa roja s´ ha acabat, comença el festival verd-rosa; però crec que la idea de la llibertat comunista seguieix intacta en els cervells dels nostres amics ecologistes.