Mafia

El regne de les Dues Sicílies havia sigut, durant els segles XVI i XVII, la part més rica d´ Itàlia però a mitjans del Segle XIX el gloriós impuls econòmic i social d´ aquelles èpoques havia desaparegut deixant pas una calamitosa situació.
La desastrosa administració dels governs Borbònics havia esgotat totalment el dinamisme del regne Italià.
Fins al primer terç del segle XIX, el regne de les Dues Sicilies havia dirigit el moviment d´ unificació italiana, però la decadència econòmica i l´ absolutisme polític traslladaren la direcció moral del procés unificador cap al regne de Piamont dirigit per la dinastia Saboya.
Finalment l´ any 1866 es produí la “feliç unió” que en realitat fou una “gloriosa anexió”, és a dir; el regne de Piamont unificà la península Italiana eliminant els ducats, principats i regnes existents fins aleshores.

Evidentment el nou Estat precisava reclutar nous funcionaris per omplir les vacants que es produïren després de purgar les velles administracions absolutistes dels Estats recentment incorporats, el mètode que s´ utilitzà per seleccionar els candidats fou el concurs-oposició, tal i com es feia en el lliberal regne dels Saboya.
Aquesta aparent objectivitat produí que tots els càrrecs burocràtics, judicials i policials de mitjana importància fossin atribuïts als opositors del nord, ja que el nou regne adoptà el dret Piamontés que era desconegut pels candidats del sud; d´ aquesta manera els funcionaris turinesos i milanesos arribaren en massa a Nàpols, Palermo, Siracussa....
Desgraciadament aquests funcionaris aviat es sentiren desarrelats, sense amistats ni relacions, entre persones estranyes que depreciaven i de les que gairebé no entenien ni l´ idioma (donat que parlaven dialectes diferents al Piamontés ó italià estandaritzat actual), en resum aquests funcionaris no sentien cap tipus de motivació per integrar-se entre la nova societat en la que eren destinats.
En conseqüència el sud es convertí en un destí poc desitjat on s´ enviaven funcionaris que calia castigar ó joves inexperts que esperaven amb il·lusió el moment del trasllat.
Davant aquest panorama la delinqüència i el bandolerisme campaven alegrement per les terres Sicilianes i Calabreses, els policies Piamontesos desconeixien com reaccionar i els jutges donaven pals de cec –perjudicant molts cops als innocents-, davant d´ aquest descontrol la població acabà convençuda que denunciar un delicte no tenia cap utilitat, però llavors què fer?.
Bona part dels latifundis pertanyien a nobles que generalment vivien lluny de les seves terres (a Nàpols ó a Palermo) i que eren dirigides amb mà de ferro per durs administradors amb gran capacitat de comandament i d´ organització, aquests foren els que organitzaren els camperols en milícies ó destacaments que es dedicaven a reprimir la delinqüència -de forma il·legal-, el paper preventiu d´ aquestes unitats que adoptaren noms tan curiosos com “Camorra” ó “N´draguetta” aviat s´ estengué a les ciutats al igual que ho feu el seu sistema fiscal (l´ extorsió) i el seu rudimentari i duríssim sistema penal.
Un cop monopolitzada la força per un sistema no estatal desmuntar aquest sistema és gairebé impossible (tenint en compte la capacitat d´ infiltració d´ aquestes societats dins l´ engranatge estatal).
La “màfia” arrelà als EUA de manera similar a com ho feu a Itàlia: la massiva arribada d´ Italians a Amèrica propicià mesures limitadores de l´ immigració, milers de persones vingudes d´ Itàlia eren tècnicament il·legals ; per tant qualsevol queixa davant la policia suposava el risc de ser descobert i expulsat –encara que les persones afectades fossin innocents-, i així fou com la màfia novament aparegué per mantenir l´ ordre entre els membres d´ aquesta comunitat.
Tot i això, si ho mirem de forma positiva, gràcies a aquestes tenebroses societats italo-americanes hem pogut disfrutar de meravelloses obres mestres de cine.