Capitalisme malvat?

És trist observar com el capitalisme i els capitalistes són constantment culpabilitzats de tots els mals actuals: la pobresa al tercer món, les desigualtats socials, el canvi climàtic i evidentment la explotació dels treballadors.
Tots aquests atacs són dirigits per una classe política demagoga i professionalitzada, per sindicalistes alliberats, per medis de comunicació “progres”, però el més greu és que aquestes falses acusacions han sigut assumides en llibres econòmics seriosos en els que es pot llegir que el capitalisme en els seus inicis empobrí als treballadors mentre enriquí a uns pocs capitalistes, com si la misèria fos inexistent abans del capitalisme.
La veritat és justament la contrària: com ja he explicat a l´ anterior post “bullonisme” a mitjans del segle XIX Anglaterra cometé els mateixos errors econòmics que l´ Espanya de Felip II –especialment quan es fixaren les “corn laws” on s´ establia per decret el preu del blat- el resultat fou l´ èxode de centenars de milers de pagesos cap a la ciutat-, però com ja vaig comentar els pagesos anglesos no es moriren de gana –com sí varen fer els espanyols- gràcies a la industrialització capitalista, així doncs es pot afirmar que desde el començament el capitalisme enriquí a les masses obreres de tres maneres diferents:

1) proporcionà un sou que d´ altra manera no haguessin tingut
2) proporcionà als treballadors influència política que d´ altra manera no haguessin aconseguit
3) proporcionà als treballadors tota una pluralitat de productes a preu relativament baix.

La revolució industrial permeté també el sorgiment d´ una revolució higiènica subministrant als treballadors robes de cotó es podien rentar (al contrari que les robes de llana que s´ encongien al ser rentades); el cotó acabà amb grans epidèmies.

Els preceptes d´ ahir també són aplicables avui en dia i això es por observar tot comparant un treballador nord americà que fabrica abrics en una indústria moderna amb un treballador autònom marroquí que fabrica chilabas segons el mètode tradicional.
La productivitat del treballador yanky és molt més elevada i en conseqüència també ho és el seu salari, però això no és resultat d´una millor preparació ó pel fet de treballar més hores (al contrari les operacions del treballador americà són més simples i segurament els seus horaris més reduïts), la diferència entre els dos es troba en una inversió feta per aquells a qui anomenem capitalistes.
Una altra diferència entre els dos es troba en el fet que en el cas dels EUA hi ha molts més empresaris que han invertit capitals propis en sectors productius, això donarà dos avantatges més al treballador yanky:

1) Si el treballador marroquí es troba insatisfet amb la seva feina, poques alternatives laborals trobarà, al contrari que el treballador americà.
2) El fet de contar amb moltes més possibilitats laborals permetrà que el treballador americà tingui un límit salarial més alt que el marroquí.

En conclusió si bé és cert que el paper del treballador és necessari, no és menys cert que és un paper passiu: no fa càlculs econòmics ni es dedica a satisfer necessitats alienes. Per tant si no fos pels malvats capitalistes l´ obrer occidental gaudiria de les mateixes condicions de vida que els obrers hindús, que es moren de gana pels carrers de Bombai ó Calcuta sense haver treballat ni un dia de les seves vides.