Ja feia temps que tenia pensat fer una trobada jurídica on els companys de l´ EPJ (Escola de Pràctica Jurídica per als no iniciats), poguessin conèixer a bons col-legues de la UAB.
Així doncs, la idea del cap de setmana a Salàs fou conseqüència de la voluntat de voler apadrinar el neixement d´un grup de pressió jurídic.
Els afortunats assistents a la cita foren: l´ advocato Jordi Domenech, la signorina Nerina Bruni, l´ assessor fiscal Sr Miquel Mata i les advocades Sra Montserrat Tort i Sra Maria del Mar Rodríguez.
La visita tingué dues bessants; la primera la visita a les propietats del Sr Fenech Solsona (Lord of Salàs and Baron of Pallars), desgraciadament els magnífics efluvis dels animalons feren mal (especialment a les dues advocades) que tot i això tingueren la valentia d´ apropar-se a aquests monstres de muntanya.
La visita tingué dues bessants; la primera la visita a les propietats del Sr Fenech Solsona (Lord of Salàs and Baron of Pallars), desgraciadament els magnífics efluvis dels animalons feren mal (especialment a les dues advocades) que tot i això tingueren la valentia d´ apropar-se a aquests monstres de muntanya.
Seguidament els intrépids juristes realitzaren un suculent dinar que proseguí en animada conversa fins a les dues de la matinada
Certament aquest alt nivell de diàleg només fou possible gràcies a certes ajudes que arrivaren en forma de nèctar líquid d´ origen francès
El dia següent fou de ressaca; passejadeta pel llac (on es por observar la greu sequera que pateix catalunya), dinaret ràpid i tornada a casa.
Espero que la pròxima reunió del lobby jurídic sigui més concurrida, tot esperant que l´ Enric, la Meri, i d´ altres clàssics en les trobades de l´ EPJ aconsegueixin escapar-se de llurs obligacions.Finalment deixo la fotografia on el president i el vicepresident de la recent constituida societat jurídica celebren els acords d´una pròspera col-laboració 
2 comentarios:
Espectacular, oh Lord Fenek, Duke of Salas and Baron of Pallars!
Per cert, a veure si quedem algun dia q fa temps q no en sé res d tu.
Firmat:
Der Generalfeldmarschall Von Paris
En 1811 en Emperador Napoleon visito una fabrica de vinos y aguardientes propiedad de un tal Emmanuel Courvoisier en un barrio a la afueras de París. Ahí descubrió un cognac de gran calidad que lo dejo impresionado. Varios años mas tarde, el hijo de Emmanuel Courvoisier establecería la empresa familiar en la provinciana ciudad de Jarnac. Un siglo y medio después su producto seria un de los licores mas bebidos y de mayor reputación a nivel mundial.
Cerca del 99 % de los Cognac de la casa Courvoisier están elaborados con uva Ugni blanca. Esta es una variedad de uva americana muy resistente a los insectos y reemplazo en el siglo XIX la uva anteriormente utilizada infectada por la plaga. Cada viticultor produce, recolecta y fermenta sus uvas. El resultado de esa fermentación es entonces comprado por Courvoisier para la destilación y elaboración de sus cognacs.
Después del proceso de destilación el cognac es envejecido en barricas de roble de las regiones francesas del Limousin, del Tronçais o del bosque de Jupie en Alsacia. El cognac durante su envejecimiento absorbe el color de la madera volviéndose amarillo o marrón al mismo tiempo que absorbe un poco de tanino que modifican un poco su sabor.
Courvoisier produce ocho Cognacs de diferentes calidades y precios. Estos van de unos 21€ para una botella de Cognac VS (Very Special) de un añejamiento de entre 5 a 7 años hasta una botella de 3880 € para el Esprit de cerca de un siglo de añejamiento y vendido en garrafa de cristal elaborada por la prestigiosa casa Lalique.
El President
Publicar un comentario